Fotos de tardor

Després de fer els cursos de fotografia de Hello Family i La naturaleza de las personas, els dos de Hello!Creatividad, segueixo practicant amb la meva Nikon D3000 i el meu estimat objectiu de 35mm f1.8.

La tardor ens està regalant uns colors increïbles, i es que només has de sortir a passejar un migdia i fer una ullada al teu voltant! Gaudeix-la!

 

Anuncis

El dilema del mes!

Des del naixement de l’Ada, que vaig demanar a tota la família que no publiqués cap foto d’ella a cap xarxa social. Durant aquests 5 mesos, la meva mare s’ha tornat boja per trobar fotos maques per posar al seu perfil de Whatsapp sense que es veiés la cara; la meva sister, dient que la gent es pensarà que l’Ada és lletja o fent-se mal també per penjar fotos a Instagram amb la seva #sobripreciosa; les meves nebodes estan igual, … i així fins fa una setmana.

Fa dies que vaig rumiant. Com ja sabeu, estic amb càmera en mà i no paro de fer fotos a tort i a dret, però és clar, el meu principal model és la meva filla i el meu company. A l’Albert, que no li agrada gens que li facin fotos, el tinc fregit i l’Ada, com no es queixa, doncs me’n aprofito però la cosa és que després aquest material no el publico.

foto_reflexio

(vía Unsplash)

I aquí tinc el dilema. Fins ara, m’he mantingut ferma amb la idea de mantenir la privacitat de la petita, sempre he pensat que ja tindrà temps quan sigui gran per decidir si ho fa ella o no, i no m’agradaria que se’n fes un mal ús. Però per altra banda, tinc fotos que m’agradaria publicar (només per Instagram), però això implica aixecar la “prohibició familiar” i deixar publicar fotos de la nena i no tenir “el control” de les fotos que es publiquen.

Potser en faig un gra massa, no ho sé. Per això t’estic escrivint.

Vosaltres que feu? Us ho vàreu plantejar? Què us ha portat a publicar fotos dels vostres fills?

 

Tossa de Mar amb gust d’arròs caldós!

Avui us porto una recomanació! Ets fan de l’arròs? Sí és així, segueix llegint… Si encara estàs de vacances i estàs pels voltants de Tossa de Mar o simplement vols anar-hi un dia, no pots marxar d’allà sense anar a fer un espectacular arròs a La Roca de Tossa.

Sent sincera jo sóc més de fideuà, perquè el fanàtic dels arrossos a casa és l’Albert. I com que aquest estiu hem passat uns dies a Tossa, abans de marxar, vam voler homenatjar-nos amb un arròs. Buscant recomanacions per Tripadvisor vam llegir que aquest restaurant estava bastant bé.

I així, guiant-nos per les opinions d’aquesta web vam anar a parar davant d’un arròs caldós amb llamàntol. Jo, que no n’havia menjat mai, em vaig deixar portar pels gustos de l’Albert. I mare meva… crec que és dels millors arrossos que he menjat mai!

arros_caldos_llamantol

El restaurant és petit i aquell dia feia molta xafogor, per això l’Ada i jo vam estar més a fora que a dins; però res va espatllar el dinar. L’atenció del personal és excel·lent i el menjar increïblement bo.

Així que ja sabeu, preneu nota… que jo ja ho he fet!

Feliç dia!

Càmera en mà

wpid-img_20150618_213130.jpg

 

I tot va començar fa uns tres mesos. Tenen raó quan fan servir l’etiqueta #impulsatucreatividad. A mi m’han fet adonar d’allò del que realment em fa feliç. Fa molts anys que ho sé però fins ara, fins que va néixer l’Ada i vaig tenir “temps”, fins aleshores, no m’hi havia pogut dedicar.

Al maig, com ja us vaig explicar per aquí, em vaig apuntar al curs Hello!Family de Hello!Creatividad, i a partir d’allà es va encendre una petita espurna d’il·lusió i emoció per dedicar-me a una de les meves grans aficions, com escrivia el 2012.

Després d’aquest curs, ha plogut una mica: he aconseguit una Nikon D3000, m’he apuntat a un altre curs de fotografia i he comprat un objectiu de 35mm per la meva càmera. A partir d’ara, tot serà capturat.

Aprofitant el xute d’inspiració que estic rebent, he volgut fer un rentat de cara al bloc. Espero que ara us sigui més fàcil navegar, trobar els posts més ràpidament i per part meva, dirigir el bloc a tot allò que m’interessa.

Les ganes hi són. Espero seguir el camí que començo a descobrir.

 

16 setmanes després…

Ja han passat 16 setmanes des del 27 de març, i amb elles un munt d’històries per recordar. Després de reprendre el meu jo treballadora {just fa tres dies}, m’ha vingut de gust fer un repàs del meu permís de maternitat i explicar-vos 16 moments que de ben segur heu viscut en algun moment o altre.

1. Evidentment, parir a l’Ada. Sense ella, aquest post no seria possible.

2. Descobrir com s’estima sense esperar res a canvi.

3. Emocionar-me amb la dolçor de la meva fillola.

4. Plorar el més sentit dels meus adéus.

5. Ampliar el cercle d’amigues.

6. Agrair molt.

7. Petonejar sense parar.

8. Aprofitar al màxim els dies i fer tot allò que realment ha valgut la pena.

9. Somriure cada vegada que sento al meu nebot crida “amunt” per venir a veure a la petita.

10. Aprendre molt, de mi i de totes.

11. Portejar amb amor.

12. Alimentar la meva creativitat.

13. Endreçar poc per prioritzar molt.

14. Entendre que la conciliació familiar i laboral ara mateix no és possible.

15. Observar amb uns altres ulls.

16. Ser més forta, ser més valenta i creure que tot és possible.

16_setmanes

Per què totes les petites vivències aporten grans valors.

Feliç setmana!

Nova vida, noves inspiracions

Just avui fa 8 setmanes que vaig experimentar l’experiència més al·lucinant de la meva vida, i després de quasi 2 mesos de mica en mica torna a la normalitat.

És una normalitat diferent, tampoc pretenc tornar a la meva antiga rutina, però si que estic motivada per recuperar els meus petits espais per dedicar-me a fer allò que realment em vingui de gust.

En ple post part, la meva màxima prioritat és gaudir del temps i la cura de la meva petita, i totes sabem que quan s’és mare l’escala de prioritats canvien… suposo que així que torni a la meva realitat laboral, aquesta escala encara es veurà més canviada però avui estic contenta perquè sento que cada dia que passa gaudeixo més de la meva família però a la vegada, estic motivada per tornar trobar els meus moments i els meus espais per ser jo mateixa.

El bloc és un d’aquests espais que guardo per mi. Escric molt poc però m’agrada saber que el tinc. No sé ben bé cap on tirar (no és la primera vegada que el bloc està en crisi), ara em manca més temps per escriure (que abans) i també més inspiració per trobar temes d’interès personal, a banda de la maternitat.

Dilluns començo un curs de fotografia on line i durant les pròximes setmanes espero inspirar-me i aconseguir la creativitat que em manca per canviar una mica el camí del bloc i fer d’aquest, el meu racó de desconnexió.

flor

Feliç cap de setmana!