El meu 2016 és groc!

La maternitat, per bonica que sembli, és dura que no us enganyin i també és un còctel de sensacions i prioritats, que a hores d’ara a mi em sacseja cada dia. Durant l’embaràs tenia mals de panxa, d’aquells d’anar de ventre, quan pensava en com m’ho faria per seguir treballant i sent mare. Quan va arribar el moment em vaig carregar de força i energia de la del bon rotllo i vaig decidir tancar una gran porta. Tot i la pena que vaig viure durant uns mesos, vaig aprendre a visualitzar el meu futur sense necessitat de trucar al Sandro Rey i, ara us puc escriure que estic molt satisfeta d’haver-ho fet com també de seguir els meus impulsos. No serà per hòsties en aquesta vida, per tirar endavant una ha de caure… I jo que sóc impulsiva i poc pacient, amb els anys les caigudes han fet menys mal.

Doncs el que us deia, que ser mare i tenir temps per pensar (no per fer coses) fa que et plantegis el teu futur i els teus camins. I aquí estic, nerviosa novament amb papallones al estómac d’aquelles que tens quan t’enamores, i escrivint aquest post, tot per anunciar-vos que emprenc un nou camí…

Fa un any que vaig parir una preciosa puça, ella em va fer veure i viure la fotografia diferent, formant-me i llegint, practicant i practicant. I avui també estic parint (com a concepte) el meu somni, la Puceta. Com que fa anys que penso en groc, color vital i energètic, la Puceta és groga.

Per tant, ja la tenim aquí. La Puceta Groga Fotografia ja és una realitat (també aquí i aquí), i estic que no m’ho crec, feliç de la vida intentant fer allò que més em mou.

El meu petit gran somni és imparable i per això avui estem de celebració. A casa ja tinc els globus grocs, el confeti i l’ampolla de vi a punt. Jo porto les ganes de treballar i la il·lusió, si vols, et convido a casa i ho celebrem plegats. T’apuntes?

promo_4.jpg

 

 

Anuncis

Com fer una senzilla felicitació nadalenca?

Avui us vinc a ensenyar com m’ho vaig muntar per fer la primera felicitació nadalenca de la petita de la casa. No fa falta que us digui que m’apassiona fer fotografies, per tant, volia ser jo la que creava 100% la postal nadalenca.

D’entrada, dir-vos que el que vaig fer no té gaire secret i és molt fàcil. Primerament vaig buscar inspiració a Pinterest i després de pensar com ho volia fer, simplement vaig posar un tros de paper de regal de color vermell a la paret i el terra, vaig tapar la resta del terra amb una manta blanca i poc més. A casa no tinc gaire material però veureu que no fa falta gaire…

I amb això i molta llum natural, vaig poder fer les tropecientasmil fotos per acabar seleccionant la foto que serà la primera postal de Nadal.

Després, la vaig retocar i li vaig posar un text. Una web que sempre recomano és Picmonkey. No fa falta que us descarregueu cap programa i veureu que és molt intuïtiva.

Després de veure el resultat de la sessió de fotos, una de les meves Soletes va passar per casa amb la seva filla i també vam fer el mateix. Aquí teníem més material (altres gorros i un Tió petit) i el resultat de la sessió va ser fantàstic.

Han sigut dues sessions molt ràpides de preparar i jo m’ho vaig passar genial! Penseu que sempre podeu trobar mil idees a Pinterest i a molt males, compreu unes postals i deixeu que els vostres xics siguin els artistes i facin algun dibuix o escriguin el text de la felicitació.

Què, ja teniu les felicitacions a punt? Com les heu fet?

Siguin com siguin, Feliç dia!

Collita 2015

Avui us porto algunes imatges d’aquest cap de setmana, aprofitant que la família de Cal Mariano Prats collia les olives per fer l’oli 1896 vaig treure la càmera a passejar.

Hauria pogut fer-ne moltes més i també millors, però amb una puça enganxada a tota hora i pendent que no menges res, aquestes són les que més m’agraden i les que millor reflecteixen el descobriment de noves vivències que per aquesta família és una tradició.

Espero que us agradin!

Feliç dia!

Fotos de tardor

Després de fer els cursos de fotografia de Hello Family i La naturaleza de las personas, els dos de Hello!Creatividad, segueixo practicant amb la meva Nikon D3000 i el meu estimat objectiu de 35mm f1.8.

La tardor ens està regalant uns colors increïbles, i es que només has de sortir a passejar un migdia i fer una ullada al teu voltant! Gaudeix-la!

 

Càmera en mà

wpid-img_20150618_213130.jpg

 

I tot va començar fa uns tres mesos. Tenen raó quan fan servir l’etiqueta #impulsatucreatividad. A mi m’han fet adonar d’allò del que realment em fa feliç. Fa molts anys que ho sé però fins ara, fins que va néixer l’Ada i vaig tenir “temps”, fins aleshores, no m’hi havia pogut dedicar.

Al maig, com ja us vaig explicar per aquí, em vaig apuntar al curs Hello!Family de Hello!Creatividad, i a partir d’allà es va encendre una petita espurna d’il·lusió i emoció per dedicar-me a una de les meves grans aficions, com escrivia el 2012.

Després d’aquest curs, ha plogut una mica: he aconseguit una Nikon D3000, m’he apuntat a un altre curs de fotografia i he comprat un objectiu de 35mm per la meva càmera. A partir d’ara, tot serà capturat.

Aprofitant el xute d’inspiració que estic rebent, he volgut fer un rentat de cara al bloc. Espero que ara us sigui més fàcil navegar, trobar els posts més ràpidament i per part meva, dirigir el bloc a tot allò que m’interessa.

Les ganes hi són. Espero seguir el camí que començo a descobrir.

 

Un trio jove

Un cap de setmana per recollir els quilos i quilos d’olives per portar al Molí i fer l’oli 1896. I jo, càmera en mà, a punt per fer unes 230 fotos en una hora. Les olives, la fotografia i jo formem un trio jove però en constant evolució. Algunes fotos no serviran, però moltes d’altres espero que sí.

Us en mostro unes quantes, per què veieu una petita part de la història i la tradició que viurà i veurà l’Ada, així com ho està fent el patufet de la casa!

Espero que us agradin!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA