En veu alta i per escrit!

Quan enyores a la família, a les amigues i al poble del qual vas marxar,

quan et sents sola (que no vol dir estar sola),

i tu sola t’has d’espavilar.

Quan decideixes fer un gir a la teva carrera laboral,

quan tens 24 h per pensar sobre tot allò que hauries decidit en 30 minuts,

quan rumies sense parar sobre què és el millor per la teva filla,

quan quedar per esmorzar vol dir fer-ho amb la teta a l’aire,

quan vas a tastar vins empentant un cotxet,

quan pagaries molta pasta per poder dormir 8 h seguides,

quan no tens temps per dedicar-lo a les teves aficions,

quan a les 19 h et poses el pijama i recordes que mai abans ho podies fer,

quan no pots repassar els blocs d’actualitat, ni obrir un llibre per plaer,

quan reflexiones sobre tot allò que durant els últims mesos han sacsejat la teva vida, ets conscient que…

Estimes per sobre de tot,

acceptes la decisió que un dia vas escollir,

ofereixes incondicionalment el teu temps i la teva dedicació,

vius quasi tots els seus plors i també els seus somriures,

aprens a tenir molta paciència,

entens que la convivència és un trencaclosques,

acceptes que les rutines no les esculls tu,

pateixes com no ho has fet mai,

dónes sense esperar res a canvi,

la paraula sacrifici només l’apliques als altres,

aprens a valorar els espais personals,

i compagines els diferents papers que protagonitzes.

Quan ets conscient de tot això, ho pots dir en veu alta i per escrit, és quan entens que la vida passa molt ràpid, i tu només creixes, fas anys, canvies per bé o per mal, aprens i desaprens, però el més important és que descobreixes que les teves prioritats han canviat, que ara només t’importa una sola cosa i tot té un sentit diferent, intens i molt viu.

Feliç dia!

(Foto de Rodion Kutsaev per Unsplash)

 

Anuncis