La por del futur

El futur em preocupa encara que no hi vull pensar. El futur després de la baixa maternal, el què faré i com ens ho farem amb la xica. Sempre he dit que no vull estar treballant 9 h fora de casa a 50 km quan la meva baldufa s’ha de quedar tot el dia amb els avis, o a la guarderia, o amb una cangur.

Jo no he decidit ser mare per viure així. No d’aquesta manera. I segurament hi ha moltíssima gent que no pot escollir, i potser és el que em passarà a mi, però jo només pretenc tenir una mica de conciliació laboral. No vull marxar de casa a les 10.15 h del matí i arribar a les 20.45 h del vespre. Jo no vull, i segurament tu tampoc ho voldries.

Jo he decidit ser mare perquè així ho sento. M’agrada la canalla. Vull ser mare per veure créixer a una petita baldufa, per aprendre a estimar-la tal com ho vaig aprendre a fer per estimar a les floretes i al patufet, per educar sota uns valors familiars i uns pilars que per nosaltres són importants.

Quan vam decidir que havia arribat el moment, sabíem que no era el més adequat. Però també sabem que el moment oportú no existeix, per tant així vam decidir ser pares. Sabent que el futur no està traçat, que ens pot portar coses que ni nosaltres mateixos ens estem plantejant.

Jo només tinc un plantejament i és el que ara trontolla. I això em fa patir. Jo no he decidit ser mare per què la meva filla creixi sense mi. Per només veure-la tres hores al dia. Hi haurà qui sí que ho farà, però jo no vull i sento que no és com jo m’havia plantejat aquest procés.

Si ho haig d’acabar fent, ho hauré de treballar molt i molt, no em serà un camí fàcil, perquè sé que ho passaré malament, perquè estaré vivint tal com jo no vull viure. Cadascú és lliure de viure de la forma que més li agrada, no ens hem de deixar portar per la rutina d’una societat absorbida per la globalització, per la individualitat, i per ser millor que la nostra veïna només per tenir més bon cotxe i més bona feina.

Però necessito desfogar-me i escriure sobre aquesta por, la por del meu futur. Penso en algunes opcions que caldrà estudiar molt bé en el seu moment i és per això, perquè ara no és el temps d’estudiar-les, que és una por que m’amoïna però intento no pensar-hi. Evito el tema i no en parlo, perquè tampoc en trec res de profit quan ho faig.

L’únic que em salva de parlar-ne és escriure-ho, perquè per més que els sentiments i els pensaments són els mateixos, si escric, també sento que estic buidant el pap i deixant que els mals rotllos del futur, les petites grans cabòries que em ronden, surtin volant!

8 thoughts on “La por del futur

  1. et vull dir una mena de consell….no cal que hi pensis gaire ara perque quan estiguis amb l’Ada sabràs que has de fer sense dubtes i així ara t’estalvies donar voltes inecesaries. .ara hi penses pq tens dubtes pero després no els tindrás.Pospon aquests tipus de decisions quan arribi el moment de pendre´ls …sols aixó.😉
    guapas!!!

  2. Jo surto a les 8.30 del matí i arribo a les 20.00. I això en el millor dels casos.
    És una merda però no em puc permetre una altra cosa. Espero que tu tinguis més sort. De tota manera ja ho aniràs veient. Un petonàs!

  3. Hola! Hi ha una dita que el meu homeopat siempre em diu…. “No te pre-ocupes demasiado, ocúpate cuando llegue…”, et pots estalviar mal de caps massa d’hora, viu el ara ( que es molt maco! ), en el moment que arribi segur que sabreu que fer, pel be comú…. Encara que es molt fàcil donar consells 😉… Petons i endavant!!!!!!

Deixa un comentari...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s