Jo, cuinetes?

Qui m’hauria dit que després de quasi 9 anys d’emancipació, m’arribaria una nova motivació. Jo, que l’he liat molt parda a la cuina, per posar un exemple, recordo el primer any d’independència, vaig posar unes sardines al grill del microones amb una tapa de plàstic… podeu imaginar el resultat, oi? sardines a la salsa plasticosa! hehehe! O, la meva primera paella, que els grans d’arròs s’estimaven tant que no es desenganxaven entre ells!

Aquí, vaig decidir que la cuina segurament vindria de mena, doncs als de casa meva, no cuinen ni els agrada cuinar. Jo i la cuina, érem, podria dir, enemigues.  Vaig optar doncs, per la cuina de supervivència: tot congelat, tot de tetra brick i cuina “a lo grande” per què em sobrés per altres vegades! Cuinar per una {pensava} és avorrit; amb qualsevol cosa passo,…

Després, d’uns anys, i gràcies a conèixer a l’Albert, vaig saltar la barrera. Cuinar podia ser divertit, igual que ho era, menjar {que això sí que ens agrada, encara que no tot}, i també, beure! Jo, que acompanyava els meus plats amb Lambrusco… va ser arribar a Ullastrell i disbauxa vinícola.

Podem dir que l’Albert i les mil situacions positives, han marcat un abans i un després en la meva relació amb la cuina. Vam començar “Dissabte cuinetes” i l’aventura gastronòmica ha seguit. No solsament cuinant, també estem aprenent noves receptes, descobrint nous vins, coneixent nous restaurants BBB, i deixant volar la nostra creativitat. Perquè les motivacions, si són compartides, es viuen més intensament.

IMG_0440

Pels meus 31 anys, tota aquesta motivació es va acabar d’arrodonir amb l’arribada a casa, de la mà de la Roser Milà, del robot de cuina Thermomix. Wow! Imagineu la meva cara desencaixada… Primer, perquè era una de les coses que sempre havia volgut i que veia com algo llunyà, i clar, com que val una pasta, jo mai dels mais m’ho hauria pogut permetre.

A hores d’ara, ens estem coneixent, estem provant receptes dels llibres i de les webs com Velocidad Cuchara. I de mica en mica, van sortint salses, cremes, i plats com els canelons de pollastre amb bolets que vaig fer per Sant Esteve.

I mireu si la vida dóna voltes, que jo era de la típica que demanava quanta sal s’havia de posar i ara, després dels anys, o no n’hi poso o ho faig a ull!

De ben segur, aprofitaré el 2014 per seguir aprenent i gaudint cuinant!

Feliç entrada d’any!

6 thoughts on “Jo, cuinetes?

  1. Molt bé bonica, veig que ja t’has mirat Velocidad Cuchara. Jo em passaria el dia a la cuina!!
    Petonasos dolços!!

Deixa un comentari...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s