El record d’un dinar a Els Casals

Crec que fa un mes exacte. Us vaig prometre un post i a hores d’ara l’estic escrivint… No vull pensar com serà gestionar un bloc quan tens família perquè, jo que no en tinc ja no tinc temps d’escriure tot el que voldria…! Però bé, seguim amb el tema que avui intento recordar…

Un pensament: s’hi ha de tornar. Un consell: vés-hi. Estalvia un xic i si t’agrada menjar, vés a Els Casals de Sagàs.
Els Casals
Els que em coneixeu sabeu que sóc una mica llepafils: verduretes les justes, peix cru ni parlar-ne i barreges rares no gaire… en fi, imagineu el meu paladar quan va saber que hi havia de menjar-se un menú degustació d’un fantàstic restaurant. Durant alguns mesos el vaig estar preparant, però res és comparable amb el que allà vàrem tastar.

Entorn agradable, restaurant senzill i rústic modern. Una taula rodona amb estovalles marrons, per sobre blanques i espigues com a decoració. I vaig pensar el mateix que sempre diu la Noemí que és “m’encanta”.

Ens vam trobar una carta amb uns plats que només amb el nom ja te’l menjaves, també hi ha el petit menú o menú de la terra. Nosaltres anàvem pel menú degustació, però quin? Doncs l’elecció va ser de l’Albert pensant en mi. Vam fer el petit menú compost de 2 entrants, 4 plats i 2 postres. I sort que vam fer aquest perquè no m’hagués pas acabat el menú de la terra format per 3 entrants, 7 plats i 3 postres.

No sóc crítica gastronòmica ni ho pretenc, però vist el meu paladar i estomac us puc assegurar que aquells plats eren trossets de cel.

I us preguntareu, quins plats van menjar? On són les fotos? Doncs potser flipareu quan us digui que no vaig fer fotos absolutament de res. Era el nostre moment, anàvem a gaudir dels plats, del restaurant i de cada petit sentit. Per tant, no volia espatllar-ho fent fotos, retocant-les i pujant-les a Instagram.

Els ingredients molt variats i gustosos. Vaig menjar més favetes en aquell dinar que en 30 anys de vida, un plat amb verd, un plat amb arròs caldós, un tercer plat amb peix i per acabar carn. Per això penso que per més idees que et facis, res és com sembla. Creia que sortiria amb gana pel rotllo de pensar que als menús de degustació posen molt plat i poc aliment. Però què va! M’ho vaig acabar tot com una bona nena, però potser els postres ja no els hauria d’haver menjat.

I per beure? Doncs mireu, la carta de vins potser tenia 50 pàgines. Si, si… si no hi entens gens com jo, et tornes boja! Però res, directes cap als vins negres de la terra i vam escollir “Camino” de Terra Remota (DO Empordà).

terra-remota-camino-tinto-2010-

I el preu? Molt assequible vist el menú, els plats i el restaurant. El petit menú el vam pagar a 60€ per persona i si mal no recordo, el menú de la terra estava sobre uns 75€, beuratges a part.

Però res és molt, si pots dinar a Els Casals de Sagàs amb una persona extremadament meravellosa i un menú espectacular.

One thought on “El record d’un dinar a Els Casals

Deixa un comentari...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s