Voilà!

En els últims posts que he escrit, ja us he anat explicant que porto temps estudiant a la Uned, segurament no és la millor opció per estudiar, però si la més econòmica per estudiar a distància, i mira sembla que mica en mica ho anem fent…

Escric amb el xoc emocional de saber que he aprovat dos dels tres exàmens de la convocatòria de febrer. El tercer, ja me’l vaig deixar pel setembre. L’examen d’història sabia que el podia aprovar, és més, ja el tenia coll avall. Però l’examen de diagnòstic és el que més m’ha sorprès. Per què? doncs perquè portava estudiant aquesta assignatura feia setmanes, perquè del treball tenia la millor nota possible,… però el millor és posar-vos en situació perquè ho enteneu…

Divendres 15 de febrer, 18.30h de la tarda. Vapor Universitari de Terrassa. L’últim examen del quadrimestre, l’últim dia a última hora. Estava esgotada de llevar-me gaire bé cada dia, durant 1 mes, a les 6.30h per estudiar abans de marxar a treballar. Examen tipus test, 40 preguntes i si en falles una, te’n resten una. Per tant, pressió màxima. Sec a la cadira, començo a llegir les preguntes i em vaig fonen. Començo a respirar, i pensar que ho puc fer, però a mesura que vaig llegint ja vaig sentint el suspens sobre meu. Més que un examen, semblava un test psicotècnic, preguntes ultra rebuscades, redactades amb mala llet. Arribo a sumar-ne 20 de pelades, i n’arrisco 10 per si de cas, perquè vaig pensar “de perdidos al río”. S’acaba el temps, 1 hora passa ràpid. Entrego la plantilla i surto amb el cap cot. Em dirigeixo al cotxe i comencen a caure les primeres llàgrimes. Condueixo fins a casa escoltant Je veux de Zaz i plorant, plorant molt… plorant de ràbia, d’esgotament, d’impotència, de saber que m’hi he esforçat al màxim i no estic orgullosa del examen. A casa, m’espera el Bigui que com sempre té bones i dolces paraules, ganes d’abraçar i les paraules més reconfortants que les meves orelles hagin pogut escoltar mai.

I ara, dijous 28 de febrer a les 21.15h, ell també hi era. M’ha abraçat mentre entrava al Campus per veure les notes. La nota d’història ja la sabia, però faltava la nota més complicada des de que porto estudiant aquest grau. He sentit la força de les seves mans als meus braços, i voilà… assignatura aprovada pels pèls que sumat a la nota del treball, m’ha donat un megasuperultra notable. Un petit salt seguit d’una forta abraçada i un gràcies han estat les meves primeres accions. Seguides, evidentment, de fer una foto a les notes i enviar-les a les meves Soletes (mil gràcies, amores), a la família Telerín (suport incondicional) i escriure-ho al FB i Twitter perquè tots vosaltres ho sapiguéssiu.

Res reconforta més que tenir tanta gent al teu voltant recolzant-te. No sabeu lo positiu que arriba a ser rebre missatges, trucades o comentaris de suport i ànims. Sense vosaltres, res té sentit i poder compartir amb vosaltres les petites coses que em fan feliç, ni que sigui per un instant, és el més meravellós que li pot passar a algú que s’emociona amb poc.

Una vegada més, gràcies!

Petons de colors!

10 thoughts on “Voilà!

  1. Bon dia Núria ,
    Sóc Carme Garrido i estudio com tu a l’UNED, tinc 52 anys i faig com tu el mateix esforç de treballar i estudiar i de sentir la solitud a les 6,30 de matí i de sentir l’alegria i la ràbia . L’alegria d’aquest aprobat i la ràbia de tant esforç i trobar un exàmen rebuscat i no saber per on començar.
    Le veritat és que també he estat esgotada de no dormir i pendre tant cafe i te
    M’agradat molt el que escriu s, em veig reflexada plenament,
    Aquesta carta teva l’ha penjat una persona a una wiki
    Sort pel proper trimestre i gràcies per compartir els teus pensament
    Una abraçada
    Carme Garrido
    carmedelta@yahoo.es

    • Bones Carme!

      primer de tot dir-te que sóc la Jèss, la mateixa que he penjat la carta al grup del Facebook. La Núria és una amiga que comenta la reflexió.

      Mil gràcies per dedicar 5 minuts del teu temps a llegir i comentar la crònica. I si, a vegades fa falta saber que darrere dels llibres i els foros, hi ha persones que també passen pel mateix que nosaltres!😉

      Un forta abraçada i ànims per la convocatòria de juny!

  2. veus com tu podies!!!Com sempre m’has fet emocionar amb el que escrius!!puc entendre el que sents, ho vaig passar fa un temps!!!Com et vaig dir desprès dels esforços sempre venen temps millors!!

  3. Enhorabona Jess!! Pel que he llegit vas anar al Vapor de Terrassa a fer l’examen. Escolta una cosa: Jo havia sentit que la UNED del Vapor de Terrassa el tencaven. No és així doncs? Actualment hi ha UNED a Terrassa per fer classes i examens?

    • Maria, ho vaig preguntar a les oficines i ni ells ho saben. Al Vapor quedem 4 gats pq la resta de graus els han passat a 9barris. Classes en fan molt poques!😦 i l’any q ve haurem de veure on es fan anar!

Deixa un comentari...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s