Les comparacions fan ràbia

Ullastrell, tenia 1904 habitants l’any 2011 i jo crec, si no em falla la memòria, que vaig ser l’empadronada número 2001. Callús, el mateix any tenia 1940 i crec que ara, si no arriba als 2000 els ronda. (Dades 2011 Idescat).

A Ullastrell, parlem d’urbanitzacions (Ca’n Amat, Can Cabassa i Can Palet) en canvi a Callús, el que existeix són les Colònies, antigues colònies tèxtils ubicades al costat del riu Cardener (Antius, el Cortés, Can Cavaller) també hi ha els Manxons (on va néixer Callús) i Viladelleva, però si voleu saber més del poble, al mapa de patrimoni que va redactar la Diputació de Barcelona, trobareu tot el patrimoni (immoble, moble, natural, documental, immaterial) que va ser catalogat aleshores. He cercat i d’Ullastrell no n’hi ha, de moment.

El que si que us puc dir, es que aquí no tenim riu, però si riera; tampoc sentim el soroll dels trens, doncs no passa cap línia ferroviària. En canvi les botigues que hi ha al poble, obren de dilluns a diumenge. Aquest fet em va sorprendre molt, per que a doncs a Callús només obren (algunes) fins dissabte al migdia i algunes fins dissabte tarda. Per tant, imagineu-vos quan passava el cap de setmana a Ullastrell volia fer totes les compres abans de les 20h del dissabte, o si ens llevàvem el diumenge i l’Albert deia d’anar a comprar, em sorprenia que poguéssim sortir a comprar tall, embotits, pa,…

Les botigues d’Ullastrell em recorden molt a les botigues, de fa 10 anys, de Callús. Cal Forner o Cal Correu, seria com un Cal Oliaire en petit o Cal Fitó en gran. Cal Forner o Cal Correu són forns de pa (pa de llenya, pa boníssim) amb una mica de mostrador per vendre embotits i alguns prestatges amb els productes bàsics (com un mini super o un colmado); també hi ha Can Palet, que seria com la Tocineria Junyent de Callús. Podria seguir descrivint comerços, però arribaria el punt que se’ns acabarien perquè els dos són grans petits pobles.

Quan dic que les comparacions fan ràbia, és perquè també hi han aspectes en comú que molt sovint passen desapercebuts. Com pot ser, per exemple,  el fet d’anar a comprar (sigui al poble que sigui). A vegades les compres es poden fer eternes. Segurament és el dia que vas amb presa o fas tard, i justament la dependenta té ganes de xerrar o la clienta una llista interminable de productes,…

Hi ha alguns altres aspectes en comú, entre Callús i Ullastrell, com qualsevol poble de les mateixes característiques demogràfiques i geogràfiques, per posar un altre exemple, els dos pobles estan a deu minuts d’una ciutat. D’acord, fins a Manresa la carretera és bastant recta i des d’Ullastrell has de fer algunes “curves”, però total, són deu minuts!

Bé, aquí us deixo algunes fotografies dels meus dos pobles, perquè veieu quina riquesa tenen.

CALLÚS

ULLASTRELL

Fins dimecres, i recordeu que toca recepta de cuina!

4 thoughts on “Les comparacions fan ràbia

Deixa un comentari...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s