12042016-3

El meu 2016 és groc!

La maternitat, per bonica que sembli, és dura que no us enganyin i també és un còctel de sensacions i prioritats, que a hores d’ara a mi em sacseja cada dia. Durant l’embaràs tenia mals de panxa, d’aquells d’anar de ventre, quan pensava en com m’ho faria per seguir treballant i sent mare. Quan va arribar el moment em vaig carregar de força i energia de la del bon rotllo i vaig decidir tancar una gran porta. Tot i la pena que vaig viure durant uns mesos, vaig aprendre a visualitzar el meu futur sense necessitat de trucar al Sandro Rey i, ara us puc escriure que estic molt satisfeta d’haver-ho fet com també de seguir els meus impulsos. No serà per hòsties en aquesta vida, per tirar endavant una ha de caure… I jo que sóc impulsiva i poc pacient, amb els anys les caigudes han fet menys mal.

Doncs el que us deia, que ser mare i tenir temps per pensar (no per fer coses) fa que et plantegis el teu futur i els teus camins. I aquí estic, nerviosa novament amb papallones al estómac d’aquelles que tens quan t’enamores, i escrivint aquest post, tot per anunciar-vos que emprenc un nou camí…

Fa un any que vaig parir una preciosa puça, ella em va fer veure i viure la fotografia diferent, formant-me i llegint, practicant i practicant. I avui també estic parint (com a concepte) el meu somni, la Puceta. Com que fa anys que penso en groc, color vital i energètic, la Puceta és groga.

Per tant, ja la tenim aquí. La Puceta Groga Fotografia ja és una realitat (també aquí i aquí), i estic que no m’ho crec, feliç de la vida intentant fer allò que més em mou.

El meu petit gran somni és imparable i per això avui estem de celebració. A casa ja tinc els globus grocs, el confeti i l’ampolla de vi a punt. Jo porto les ganes de treballar i la il·lusió, si vols, et convido a casa i ho celebrem plegats. T’apuntes?

promo_4.jpg

 

 

Recepta fàcil i sana!

A finals de setembre, la meva petita va fer sis mesos i amb ells, vam introduir l’alimentació complementària (a la teta). Ho vam fer d’una manera pausada, potser em va costar una mica per treure’m les pors perquè vam decidir seguir la línia de l’alimentació autogestionada o altrament dit, baby led weaning.

Amb tot això, ens vam haver de posar una mica més les piles per fer àpats saludables i menjar equilibradament. Abans, ja ho fèiem eh no us penseu, però suposo que tot canvia i les obligacions són menys farragoses quan ho fas per una puceta de pocs mesos.

Doncs avui us vinc a explicar una de les receptes fàcils i que triomfen a casa (encara que el terra quedi ben brut) és la quinoa, el bulgur o el cuscús amb verdures. Si, si… així de senzill, cereals i verdura. Qui m’ho havia de dir a mi fa 8 anys?, jo que la verdura me la mirava de lluny!

Aquí teniu, ja veureu que és molt fàcil i sana.

QUÈ NECESSITES?

  • 100 gr. de quinoa, bulgur o cuscúsBulgur_verdures.jpeg
  • 300 gr. d’aigua
  • 200 gr. de ceba
  • 100 gr. de pastanaga
  • 100 gr. de pebrot verd
  • 100 gr. de xampinyons laminats
  • 50 gr. d’oli d’oliva verge extra
  • Un pessic de sal

COM ES FA?

1-. En un cassó posa a bullir el cereal (el que més t’agradi) amb l’aigua. Un cop bulli, baixa el foc i deixa que el cereal absorbeix tota l’aigua.

2-. Trosseja la ceba, la pastanaga i pebrot verd. Jo ho faig ben picat perquè l’Ada no trobi trossos molt grans.

3-. Sofregeix, durant 7 minuts a foc alt, la verdura amb l’oli d’oliva.

4-. Després afegeix els xampinyons i remena durant 5 minuts més a foc lent.

5-. Afegeix la sal (nosaltres li afegim quan tenim la ració al plat).

6-. En una font o vol, barreja les verdures amb el cereal  i llest per menjar.

Que us ha semblat? Senzilla, oi?

Feliç setmana tingueu!

Com fer una senzilla felicitació nadalenca?

Avui us vinc a ensenyar com m’ho vaig muntar per fer la primera felicitació nadalenca de la petita de la casa. No fa falta que us digui que m’apassiona fer fotografies, per tant, volia ser jo la que creava 100% la postal nadalenca.

D’entrada, dir-vos que el que vaig fer no té gaire secret i és molt fàcil. Primerament vaig buscar inspiració a Pinterest i després de pensar com ho volia fer, simplement vaig posar un tros de paper de regal de color vermell a la paret i el terra, vaig tapar la resta del terra amb una manta blanca i poc més. A casa no tinc gaire material però veureu que no fa falta gaire…

I amb això i molta llum natural, vaig poder fer les tropecientasmil fotos per acabar seleccionant la foto que serà la primera postal de Nadal.

Després, la vaig retocar i li vaig posar un text. Una web que sempre recomano és Picmonkey. No fa falta que us descarregueu cap programa i veureu que és molt intuïtiva.

Després de veure el resultat de la sessió de fotos, una de les meves Soletes va passar per casa amb la seva filla i també vam fer el mateix. Aquí teníem més material (altres gorros i un Tió petit) i el resultat de la sessió va ser fantàstic.

Han sigut dues sessions molt ràpides de preparar i jo m’ho vaig passar genial! Penseu que sempre podeu trobar mil idees a Pinterest i a molt males, compreu unes postals i deixeu que els vostres xics siguin els artistes i facin algun dibuix o escriguin el text de la felicitació.

Què, ja teniu les felicitacions a punt? Com les heu fet?

Siguin com siguin, Feliç dia!

Collita 2015

Avui us porto algunes imatges d’aquest cap de setmana, aprofitant que la família de Cal Mariano Prats collia les olives per fer l’oli 1896 vaig treure la càmera a passejar.

Hauria pogut fer-ne moltes més i també millors, però amb una puça enganxada a tota hora i pendent que no menges res, aquestes són les que més m’agraden i les que millor reflecteixen el descobriment de noves vivències que per aquesta família és una tradició.

Espero que us agradin!

Feliç dia!

En veu alta i per escrit!

Quan enyores a la família, a les amigues i al poble del qual vas marxar,

quan et sents sola (que no vol dir estar sola),

i tu sola t’has d’espavilar.

Quan decideixes fer un gir a la teva carrera laboral,

quan tens 24 h per pensar sobre tot allò que hauries decidit en 30 minuts,

quan rumies sense parar sobre què és el millor per la teva filla,

quan quedar per esmorzar vol dir fer-ho amb la teta a l’aire,

quan vas a tastar vins empentant un cotxet,

quan pagaries molta pasta per poder dormir 8 h seguides,

quan no tens temps per dedicar-lo a les teves aficions,

quan a les 19 h et poses el pijama i recordes que mai abans ho podies fer,

quan no pots repassar els blocs d’actualitat, ni obrir un llibre per plaer,

quan reflexiones sobre tot allò que durant els últims mesos han sacsejat la teva vida, ets conscient que…

Rodion Kutsaev

Estimes per sobre de tot,

acceptes la decisió que un dia vas escollir,

ofereixes incondicionalment el teu temps i la teva dedicació,

vius quasi tots els seus plors i també els seus somriures,

aprens a tenir molta paciència,

entens que la convivència és un trencaclosques,

acceptes que les rutines no les esculls tu,

pateixes com no ho has fet mai,

dónes sense esperar res a canvi,

la paraula sacrifici només l’apliques als altres,

aprens a valorar els espais personals,

i compagines els diferents papers que protagonitzes.

Quan ets conscient de tot això, ho pots dir en veu alta i per escrit, és quan entens que la vida passa molt ràpid, i tu només creixes, fas anys, canvies per bé o per mal, aprens i desaprens, però el més important és que descobreixes que les teves prioritats han canviat, que ara només t’importa una sola cosa i tot té un sentit diferent, intens i molt viu.

Feliç dia!

(Foto de Rodion Kutsaev per Unsplash)

 

Una joguina és un valor

Fa uns dies que a casa ja hem començat a pensar en els regals del Tió i dels Reis. Fa alguns anys que vaig dient a la família que regalem massa, la canalla rep un munt regals, per després acabar jugant amb la caixa o amb la mateixa joguina de sempre.

El consumisme se’ns menja i tots plegats, hem d’aprendre a entendre els regals i les Festes Nadalenques d’una altra manera. Almenys, aquest és un dels valors que li volem inculcar a la nostra puça. Per això, per aquest primer Nadal amb la nostra petita de 9 mesos (els que tindrà aleshores) hem començat a dir a les diferents famílies que només li facin un regal. Si han de regalar joguines, que siguin de fusta, que despertin els sentits, que estimulin les capacitats psicomotrius,… mon pare se’n riu i diu que un pelador i una bola de petanca també serà una joguina creativa però per sort, ell ja té preparat un Arc de Sant Martí de Grimm’s.

arco-iris-grande

I de rebot, les meves floretes també en tindran un perquè a Jugaia és on tenen els jocs i les joguines que volem fer arribar aquest Nadal i també per altres celebracions.

Si feu el xafarder a la web veureu que les tenen classificades per edats, per valors, per característiques, … així us serà més fàcil d’escollir. I a banda, uns dels aspectes que més m’agrada,  és que un cop has fet la compra, no fa falta que la paguis, la pots anar a recollir i pagar a la botiga. Jo ho he fet i de pas he conegut a l’Eva i en Quim que són molt amables, i també a la Carla del PlanetaBabetes a la que segueixo per Instagram.

Aviat hi tornaré perquè els Reis d’Orient encara no han pogut comprar totes les joguines, espero que vosaltres si també heu de fer compres de jocs i joguines per a un món millor, no us ho penseu i entreu a Jugaia!

Feliç dia!